lunes, 30 de julio de 2012

EL PAIS 28/07/2012 “Los dos factores que hubiesen impedido el accidente no se daban”

JUAN BROSETA Inspeccionó la línea de metro el 3 de julio de 2006

“Los dos factores que hubiesen impedido el accidente no se daban”

El ingeniero al que Generalitat llamó para analizar las causas del accidente del Metro habla después de seis años


Vagón del metro accidentado en Valencia en 2006

Todavía hoy al recordar aquella noche sus ojos se humedecen. Juan Broseta, ingeniero industrial experto en ferrocarriles, descendió a los infiernos el 3 de julio de 2006. La Consejería de Infraestructuras, que dirigía entonces el fallecido José Ramón García Antón, lo llamó para que les diese una opinión como experto acerca de las causas que provocaron el descarrilamiento de un convoy en la línea 1 del metro de Valencia.
El desastre se cobró 43 muertos y 47 heridos. Aquella noche, tras inspeccionar las vías, ofreció su opinión a Pedro Marco, secretario autonómico de Infraestructuras, y al propio consejero García Antón, pese al recelo del entonces consejero de Agricultura y organizador de la visita del Papa, Juan Cotino. Tras emitir su opinión, García Antón le pidió reserva y nunca más lo volvieron a llamar. Broseta ha guardado silencio durante seis años. Ahora cree que su compromiso ha expirado.
Pregunta. ¿Por qué lo llamaron?
Respuesta. Me llamó Pedro Marco y me dijo: “Ha habido un accidente de metro en Valencia y el consejero me ha pedido que te busque y que vengas cuanto antes. Tienes que decirnos qué ha pasado”. Yo estaba en Madrid y cogí un avión.
P. ¿Qué sucedió entonces?
R. Mientras esperábamos que el juez nos autorizase la entrada en la estación, tomamos un bocadillo en una cafetería de enfrente. A las 11 de la noche se nos autorizó la entrada. Pedí una linterna y un metro y bajé a la vía en compañía de Pedro Marco.
P. ¿Qué vio?
R. Un espectáculo dantesco, en el que la policía judicial todavía buscaba y recogía restos de las personas fallecidas en el accidente. Recorrí la línea entre las dos estaciones. Aún había mucho alboroto, personal de Ferrocarrils, de la Generalitat, personal del juzgado y de la policía judicial. Todos trataban de analizar lo que había pasado.
P. ¿Qué conclusión sacó?

Hay dos formas de evitar que un tren antiguo, metálico, descarrile por exceso de velocidad. La primera es el sistema del hombre muerto: obliga al maquinista a apretar un botón cada cinco segundos. Si no lo aprieta el tren se para, por eso la mayoría de los maquinistas lo puentean. Luego pregunté dónde estaba la señalización ATP-ATO [la baliza que frena el convoy en caso de exceso de velocidad]
R. Las uniones de los coches de pasajeros estaban rotas y rodadas. Cuando una esta rota y se ha ido, pero el resto de enganches está rodado es que el tren se ha salido de la vía. Hay dos formas de evitar que un tren antiguo, metálico, descarrile por exceso de velocidad. La primera es el sistema del hombre muerto: obliga al maquinista a apretar un botón cada cinco segundos. Si no lo aprieta el tren se para, por eso la mayoría de los maquinistas lo puentean. Luego pregunté dónde estaba la señalización ATP-ATO [la baliza que frena el convoy en caso de exceso de velocidad] y no había. Los dos factores que hubiesen impedido el accidente no estaban. También les dije que comprobasen lo sucedido con el registro de la caja negra que llevan los trenes.
P. ¿Comentó su parecer con otros técnicos de Ferrocarrils en el túnel?
R. Yo descarté que se tratase de un atentado. El maquinista se olvidó de mirar la señalización estática [las señales del túnel] y fue una víctima más. Le dije lo que pensaba a García Antón y me comprometí a no contar nada a nadie hasta que no pasara el tiempo. Me marché sobre las 4 de la madrugada y ya no me volvieron a llamar para nada. Yo no actué como perito.
P. ¿Por qué rompe ahora su silencio?
R. Porque veo que el tema no se ha solucionado y García Antón, con quien tenía el compromiso, ha muerto. Si se reabre el juicio \[por el accidente de metro\] y hace falta un perito estoy a disposición.
P. ¿Piensa que el accidente fue inevitable?
R. Que no me cuenten que era inevitable. Si se hubiese puesto la señalización mínima de cualquier línea esto no hubiese pasado. No tiene sentido que no reconozcamos que la línea no estaba señalizada.
P. ¿El accidente de Valencia obligó a revisar la seguridad en otros metros?
R. El error estaba tan claro que no tuvo ninguna trascendencia técnica. Lo que fue especial fue el elevado número de víctimas. Cuando tienes unas líneas adecuadas perfectamente y esta no, pues...
P. ¿Pudo dormir esa noche?
R. Me fui a casa muy jodido y tardé en dormir, pero lo peor fue un par de días después, el recuerdo que no se te quita de la cabeza. Si los políticos no llegan a un acuerdo con las familias este accidente seguirá causando dolor.

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/28/valencia/1343496484_408669.html 

lunes, 9 de julio de 2012

ACCIDENT METRO: SIS ANYS DESPRÉS Texto Alfons Cervera 03/07/2012

ACCIDENT METRO: SIS ANYS DESPRÉS

Han passat sis anys i no ens hem mogut del lloc. Nosaltres continuem ací, a ocupant la plaça tots els dies tres de cada mes. I el president de la Generalitat continua també ací al costat, com si per a ell tampoc hagueren passat sis anys des que un evitable accident de Metro va acabar amb les vides de quaranta-tres persones i va deixar ferides a altres quaranta-set.

El president ja no és el mateix. Al d'abans li deien Francisco Camps i va haver de deixar el càrrec perquè la innocència o la culpabilitat d'un delinqüent (o almenys, d’un presumpte delinqüent) no la dicten només els jutges (i menys encara els jutges amics d'eixos presumptes delinqüents) sinó també la gent del carrer. Ara al president li diuen Alberto Fabra i ocupa el despatx del carrer Cavallers que li va deixar en herència el seu antecessor. Els seus noms no són els mateixos però crec que els dos tenen moltes coses en comú. Sobretot en tenen una que els ajunta ací esta vesprada de juliol: Camps va tindre sempre les finestres del seu despatx tancades a les nostres paraules de denúncia i d'exigència de justícia. El senyor Fabra no ha heretat de Camps només el seu despatx, ha heretat també una sordesa insultant amb les víctimes i els seus familiars.

Per això continuem en esta plaça des de fa sis anys, per a reclamar justícia, per a cridar ben alt que no ens cansarem encara que en passen cent més, que mentre el cos aguante vindrem ací tots els dies tres de tots els mesos de la nostra vida. La veu no ens la faran callar Fabra ni els seus. El seu cinisme, la seua gran capacitat per a la mentira, el seu menyspreu il•limitat no ens van a callar. Fa uns mesos vam saber que la irrisòria Comissió dedicada a investigar les circumstàncies de l'accident havia intentat alliçonar a testimonis sobre què dir i què no dir el dia de la seua compareixença. Tan lluny com ahir, també coneixíem que el senyor Cotino i algun dels seus funcionaris de partit havien intentat subornar a les famílies d'algunes de les víctimes. Així són ells, així construeixen el seu silenci insultant: amb actuacions que no són actuacions pròpies de polítics responsables sinó d'autèntics professionals de la delinqüència.

Seguim ací després de sis anys i continuem exigint justícia. El dolor i la ràbia d'esta vesprada els compartim amb les persones, els pobles, les cases i les muntanyes que ara mateix estan destrossats pels incendis. I en aquest dolor i aquesta ràbia també trobem un detall desgraciat que ajunta l'accident del Metro i els incendis. Els dos, l'accident i els incendis, es podrien haver evitat si els governants del PP invertiren els diners públics en el bé comú en comptes de gastar-se'ls en fanfàrries que els diverteixen i de pas fan rics a molts d'ells, a les seues famílies i als seus amics.

Sis anys després de l'accident seguim ací, i ací anem a continuar fins que les finestres i les orelles d'Alberto Fabra i el seu govern s'òbriguen a les veus que no deixaran d’exigir justícia encara que passen més anys que en tenia Matusalem.


Gràcies a l'Associació de Víctimes per la seua tenacitat, per la seua admirable manera de recordar a la seua gent, i a tots vosaltres per no faltar ni un sol dia tres de cada mes a esta cita amb la dignitat, amb la generositat, amb el crit inacabable que exigeix justícia amb aquell fet lamentable i la seua memòria.


València, 3 de juliol del 2012

viernes, 6 de julio de 2012

Video Resumen 6º Aniversario Accidente Metro Valencia 03/07/2012



Gracias por el magnífico trabajo que ha realizado barret films http://barretfilms.tv/

Video Resumen Taula Rodona 02/07/12 Gracias a Barret Films y Fundación Valencianista i Demócrata


Artículo Nonada Accidente Metro Valencia

http://www.nonada.es/2012/07/accident-de-metro-no-podem-permetre-que-torne-a-passar.html

 No podem permetre que torne a passar”

Fa sis anys va tenir lloc a València el major accident de metro ocorregut a l’estat espanyol. Una col·lisió brutal va ocasionar la mort de 43 persones i que 47 resultaren ferides. Hui els membres de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol (AVM3J) continuen exigint respostes, però també que es depuren responsabilitats.

Es reuneixen el dia 3 de cada mes a la Plaça de la Mare de Déu. Foto: AVM3J.
Els membres de l’associació es reuneixen el dia 3 de cada mes a la Plaça de la Mare de Déu. Foto: AVM3J.
El 3 de juliol de 2006, un tren de la Línia 1 de Metrovalencia va passar per la corba d’entrada a l’estació de Jesús a 80 kilòmetres per hora, el doble de la velocitat permesa, i va descarrilar. Els vidres de les finestres del vagó es desprengueren, deixant els passatgers sense cap protecció. 43 persones perderen la vida i altres 47 resultaren ferides. La majoria de les víctimes eren de Torrent.
11 dies després de l’accident, el 14 de juliol del 2006, es va aprovar en Les Corts Valencianes la creació d’una Comissió Parlamentaria per tal d’investigar el cas. En sis dies resolgueren que “l’excés de velocitat” havia estat l’única causa d’un accident “inevitable i imprevisible” on el responsable havia estat el conductor del comboi, mort també a causa del xoc. El cas es va arxivar i no va arribar a celebrar-se cap judici.
Però les peces d’aquest fatídic trencaclosques no casaven, rememora la secretaria de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol (AVM3J), Rosa Garrote. Quedaven massa preguntes en l’aire, i la investigació del cas no els havia semblat “objectiva”.
Després del xoc, recorda Rosa, el vagó accidentat es va portar a les cotxeres de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), fet que va motivar les queixes dels familiars. Ells i elles no entenien perquè una prova estava essent custodiada per l’empresa a la qual s’anava a investigar. Descobriren, també, que no apareixia el llibre d’avaries. Cap de les tres còpies. Aquest document, on s’anoten les incidències, hauria d’haver estat al vagó. Però no hi era. A més durant la investigació, assegura la portaveu, es rebutjaren moltes compareixences i molts documents “imprescindibles” per aclarir les causes de l’accident.
En febrer d’aquest any les sospites dels membres de l’associació es cosificaren en un informe. El document desvelava que “des de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana s’havia contractat a una empresa per alliçonar els tècnics que compareixerien en la Comissió Parlamentària”. L’objectiu que perseguia l’empresa era, segons Rosa, que defensaren la veritat oficial, és a dir, que la tragèdia del metro havia estat “un accident”.
Davant aquests fets, l’AVM3J va iniciar una campanya de recollida de signatures per Internet, demanant al president de la Generalitat, que obrira una investigació objectiva i que es depuraren responsabilitats. Cap de les dues exigències foren ateses.
Canviar el nom de l’estació de Jesús pel de Joaquín Sorolla, al 2010, no va fer més que evidenciar, assegura Rosa, que han volgut esborrar l’accident de la memòria col·lectiva. Ella lamenta que porten tants anys “negant-nos respostes, acusant-nos d’estar polititzats, en quant que en l’associació hi ha gent de totes les ideologies”. No obstant assevera que no descansaran fins que obtinguen respostes. Sap que ningú els tornarà als seus, però també que “no podem permetre que torne a passar”.




S’haguera pogut evitar l’accident?


Els membres de l’associació opinen que si. Des de 1994 les línies de Metro 3 i 5 de València disposen d’una balisa de frenada automàtica, la línia 1 no. “Algú va pensar que no era necessari incorporar aquesta mesura de seguretat en la línia 1. Si s’haguera canviat la balisa per una igual a les de les línies 3 i 5, l’accident s’hauria pogut evitar”. És per això que els advocats de les famílies de les víctimes intenten reobrir una altra via d’investigació. Pretenen demostrar què “aquest accident no va ser degut a una única causa sinó a l’acumulació de factors, i que hi ha responsables impunes al darrere”.
Per tal de visibilitzar les seues exigències, els membres de l’AVM3J es reuneixen cada dia 3 a la plaça de la Mare de Déu de València. Hui, per commemorar l’ aniversari de l’accident, ho faran de nou a les 19:30h acompanyats de Román de la Calle, Laura Ballester, Pau Alabajos, Mar Jimenez, Juan Pinillos, Alfons Cervera, Recámara i Joanfra Rosalén, entre d’altres.




L’AV3J i la Fundació Valencianista i Demòcrata va organitzar aquest flashmob a la línia 1 del Metro de València per convocar els actes de l’aniversari de l’accident.


AUTORA: ELENA CÍVICO  @ElenaCivico

Video LEVANTE-EMV Sexto Aniversario Accidente Metro Valencia

Artículos prensa 6º Aniversario Accidente Metro Valencia


http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-eupv-considera-verguenza-monumental-marisa-gracia-siga-frente-fgv-20120703135706.html

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/07/03/victimas-accidente-metro-siguen-pidiendo-responsabilidades-6-anos-despues-tragedia/917636.html



 



 

martes, 5 de junio de 2012

Reportaje Estudiantes Periodismo Universidad Valencia

Queremos agredecer el trabajo y esfuerzo realizado en vuestro trabajo, que nos ayuda a que el mayor accidente de metro de la historia de España, con 43 muertos y 47 heridos, no quede en el olvido y sigan habiendo respuestas sin contestar.

Enlace a la web del trabajo:

http://linia1.melderomer.tv/

En los créditos de la web figuran todas las personas que han participado, gracias a todas ellas.

AVM3J


miércoles, 30 de mayo de 2012

Concentración Nº 67 03/06/2012 Manifiesto

La Asociación de Víctimas del Metro del 3 Julio del 2006, se concentrará el próximo día 3, como todos los meses, a las 19:00 h. en la Plaza de la Virgen de Valencia, para seguir denunciando que tras el mayor accidente de metro ocurrido en España, NADIE ha asumido su responsabilidad.


Otro mes más, acudimos a esta plaza pidiendo respuestas:

Queremos saber qué ocurrió en el túnel, aquel 3 de Julio de 2006, y exigimos una investigación REAL que tenga en cuenta TODOS los testimonios y documentación, no solo los que interesan al Partido Popular, y en la que los comparecientes no sean dirigidos en sus respuestas hacia los intereses de FGV.

Otro mes más, acudimos a esta plaza pidiendo justicia:

Pues si es verdad que hubo exceso de velocidad, más verdad es que FGV tenía medios para controlar la velocidad, y desde el momento que no los usó en la L1, de justicia es que el responsable de esta decisión, asuma su responsabilidad en el descarrilo del tren, y en la muerte de 43 personas.

Venimos a esta plaza a proclamar una intención:

NO  NOS  VAMOS  A  CANSAR.

VAMOS  A  SEGUIR  HASTA  AVERIGUAR  LA  VERDAD.


Sr. Fabra, si lo que está esperando es que nos cansemos, espere sentado.


Porque seguiremos viniendo a esta plaza mes a mes.

Cada día 3 volveremos a esta plaza.

Seguiremos denunciando que tras el mayor accidente de metro ocurrido en España, NADIE ha asumido su responsabilidad.

Seguiremos denunciando que FGV no hizo caso de las múltiples denuncias de los sindicatos para proteger la curva del accidente.

Seguiremos denunciando que FGV disponía de medidas de seguridad para frenar al tren, y no las usó en la L1.

Seguiremos denunciando que FGV podía haber evitado el accidente, y no lo hizo.



Sr. Fabra, Sra Bonig

SEGUIMOS ESPERANDO RESPUESTAS



Un altre mes més, acudim a aquesta plaça demanant respostes:

Volem saber què va ocórrer en el túnel, aquell 3 de Julio de 2006, i exigim una investigació REAL que tinga en compte TOTS els testimoniatges i documentació, no solament els que interessen al Partit Popular, i en la qual els compareixents no siguen dirigits en les seues respostes cap als interessos de FGV.


Un altre mes més, acudim a aquesta plaça demanant justícia:

Doncs si és veritat que va haver-hi excés de velocitat, més veritat és que FGV tenia mitjans per a controlar la velocitat, i des del moment que no els va usar en la L1, de justícia és que el responsable d'aquesta decisió, assumisca la seua responsabilitat en el descarrile del tren, i en la mort de 43 persones.


Venim a aquesta plaça a proclamar una intenció:

NO ENS ANEM A CANSAR.
ANEM A SEGUIR FINS A ESBRINAR LA VERITAT.

Sr. Fabra, si el que està esperant és que ens cansem, espere assegut.

Perquè seguirem venint a aquesta plaça mes a mes.
Cada dia 3 tornarem a aquesta plaça.

Seguirem denunciant que després del major accident de metre ocorregut a Espanya, NINGÚ ha assumit la seua responsabilitat.
Seguirem denunciant que FGV no va fer cas de les múltiples denúncies dels sindicats per a protegir la corba de l'accident.
Seguirem denunciant que FGV disposava de mesures de seguretat per a frenar al tren, i no les va usar en la L1.
Seguirem denunciant que FGV podia haver evitat l'accident, i no ho va fer.

Sr. Fabra, Sra Bonig

lunes, 7 de mayo de 2012

Gracias a Oscar Pardo por su seguimiento en nuestras concentraciones y en su blog

Tenemos que agradecer a la Asociación de Vecinos de Patraix su continuo apoyo, hoy queremos personalizar este agradecimiento en Oscar Pardo por su continuo apoyo con sus artículos en su blog y facebook.

blogdeoscarpardodelasalud.blogspot.com.es/

Aquí podeis leer todos los artículos publicados en su blog sobre el accidente de metro:

http://blogdeoscarpardodelasalud.blogspot.com.es/search/label/V%C3%ADctimas%20del%20metro%20de%20Valencia


Y no dejeis de ver los post sobre Molina de Aragón.

Gracias Oscar y Gracias a los Vecinos de Patraix.

Compromís lamenta que la consellera Bonig mantenga en la dirección de FGV “a quienes van de comida para celebrar el accidente del Metro” :: elperiodic.com

Compromís lamenta que la consellera Bonig mantenga en la dirección de FGV “a quienes van de comida para celebrar el accidente del Metro” :: elperiodic.com

El portavoz de Compromís en las Cortes Valencianas, Enric Morera, ha informado que el grupo parlamentario ha recibido una contestación sobre la factura que pidió al presidente Fabra en sesión de control de una conocida marisquería de Picanya, donde la dirección y los participantes en la comisión de investigación del accidente de metro de Valencia celebraron el cierre de ese proceso sin que se responsabilizara a ningún directivo de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.
Según ha declarado Morera, “la cuestión no sólo es que se han gastado lo que se han gastado en una comida, la gravedad de este asunto es que unos directivos de una empresa pública han hecho una comida para celebrar que no hay ningún responsable después de una comisión de investigación en las Cortes. Es triste recordar que esa comisión, que se hizo rápidamente, era la que tenía que tratar el peor accidente de Metro que hemos conocido en nuestra casa,con 43 muertos y sin ningún responsable político ni directivo, como nos recuerdan cada día 3 los familiares de las víctimas y los heridos en esa tragedia”.
Desde Compromís lamentan que la nueva consellera responsable de FGV, Isabel Bonig, “mantenga al frente de esa empresa pública a personas que, después de estar aleccionados por una consultora privada con dinero público para dar la misma versión y burlar la investigación parlamentaria, tengan la cara dura de celebrar que había salido todo muy bien con una comida”.
Para el síndic de Compromís, “hechos como estos demuestran que con el PP, las comisiones de investigación no tienen ninguna utilidad para la sociedad porque ni se investiga ni se deja investigar. Ahora, habrá que esperar dónde van todos los implicados políticos de Emarsa a celebrar el éxito de la comisión de investigación, donde el PP tapa todas las vergüenzas de los suyos y nunca salen responsables o culpables de los hechos”.
El portavoz de la coalición valencianista, progresista y ecologista también ha informado que ha recibido, por fin, citación para ir a revisar los informes de la consultora contratada por FGV para marcar la estrategia de los directivos y funcionarios en la comisión de investigación del accidente del metro. Según Morera, “estos documentos ya han sido publicados por algunos medios de comunicación, como bien nos ha dicho la consellera, pero tenemos el derecho a consultarla y a comprobar en qué se gasta el dinero el gobierno del PP, en hacer informes para defenderse de los errores y de las irregularidades que cometen, en vez de emplear ese dinero en mejorar las medidas de seguridad de la Línea 1 del metro, para evitar tragedias como la sufrida en Valencia el día 3 de julio de 2006 y de la cual, insistimos, no hay ningún responsable político”.

viernes, 4 de mayo de 2012

Les dones de Lockerbie La Dependent

Muchas gracias a todos los componentes de La Dependent, maravillosa la interpretación y el detalle final de nuestra camiseta.



Teatre El Micalet del 3 al 6 de mayo.

miércoles, 2 de mayo de 2012

Concentración Nº 66 03/05/2012 Manifiesto


 La Asociación de Víctimas del Metro del 3 de Julio del 2006 se concentrará en próximo día 3, como todos los meses, en la Plaza de la Virgen, a las 19.00 horas, para denunciar que tras el mayor accidente de metro ocurrido en España, NADIE ha asumido su responsabilidad. También queremos denunciar la manipulación de la investigación, por parte de Marisa Gracia, al direccionar al personal de FGV en su testimonio durante la Comisión Parlamentaria, para que hablaran siempre de accidente, y evitaran cualquier referencia a deficiencias técnicas, dejación de responsabilidades, o incumplimiento de acuerdo.
Tras conocer estos hechos, pedimos a la Consellera de Trasporte cese en su cargo de directora gerente de FGV a Marisa Gracia.

MANIFIESTO 03/05/2012

 Una vez más, acudimos a esta plaza para denunciar que tras el mayor accidente de metro ocurrido en España,  NADIE  ha asumido su responsabilidad.
Venimos a denunciar, que FGV tenía conocimiento de la peligrosidad de la curva del accidente, porque así se lo habían indicado los sindicatos en múltiples ocasiones, y que lo único que hizo, fue cambiar la señal de la pared.
Queremos denunciar, que FGV no utilizó las medidas de las que disponía para garantizar la seguridad en la Línea 1.
Queremos denunciar, que FGV permitió la degradación de la Línea 1, mientras que dotada a las líneas 3 y 5 de medidas de seguridad más eficaces, destinadas a frenar el tren si sobrepasa la velocidad establecida.
Queremos denunciar que se nos ha negado saber realmente qué ocurrió el 3 de Julio del 2006 en el túnel, para que la UTA 3736 descarrilara llevando a la muerte a 43 viajeros y ocasionara heridas a otras 47.
Denunciamos que Marisa Gracia manipuló la Comisión Parlamentaria que debía investigar las causas del accidente, para que todos los directivos y personal de FGV, hablara siempre de accidente, y evitaran que se pudiera atribuir a ninguna deficiencia técnica, ni a ninguna dejación de responsabilidades, ni a ningún incumplimiento de acuerdos.
Estamos aquí, una vez más, para exigir a la Consellera de Infaestructura, que como Presidenta de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, cumpla con su deber, y cese en su cargo de directora gerente a Marisa Gracia, ya que el accidente del 3 de Julio de 2006 demostró que su gestión no fue eficiente, al ser incapaz de garantizar la seguridad de los viajeros de la Línea 1.
Estamos aquí, otro mes más, para exigirle al President de la Generalitat, que destituya de su cargo a Marisa Gracia por direccionar la investigación del accidente, adoctrinando a los técnicos y directivos de FGV que debían comparecer en la Comisión de las Cortes Valencianas, manipulando así el resultado de la investigación del accidente, para lograr el resultado que a ella le interesaba.
Y seguiremos viniendo a esta plaza todos los meses, cada día 3, hasta que los responsables de la falta de seguridad en la Línea 1, asuman su responsabilidad en el accidente del 3 de Julio del 2006, y en la muerte de 43 personas.
Estaremos aquí todos los meses, cada día 3, hasta que sepamos DE VERDAD, qué motivó el descarrilo de la UTA 3736.
Porque necesitamos saber la verdad.
No nos vamos a cansar.
Sr. Fabra, hasta el mes que viene.


miércoles, 25 de abril de 2012

Les Dones de Lockerbie Teatre Micalet del 3 al 6 de mayo

Ara fa sis anys van traçar un projecte de teatre que es diu “ LES DONES DE LOCKERBIE “, la nostra intenció quan el vam estrenar a la Mostra de Teatre d’Alcoi 2010 era poder-lo representar a València, ara hem establit un acord amb el Teatre Micalet per a poder-lo representar del 3 al 6 de maig d’enguany.
És un espectacle de denúncia que parla d’amor i dolor, amb una concepció molt clara de tragèdia grega contemporània.
La històra que narrem em sembla tan paral·lela a l’injust tracte que pateixen les víctimes de l’acccident de metro de l’Estació de Jesús que també m’he posat en contacte amb ells per a fer-los costat i si més no d’altaveu de la seua lluita.

Realitzarem la presentació pública en roda de premsa el dia 27 d’abril a les 12.00 de mig dia al Teatre Micalet de València.

Comptarem amb la participació del professor Romà de la Calle, amb Josep Torrent director de EL PAÍS-Comunitat Valenciana, amb Vicent Vergara director de la Cartelera TURIA, i amb representats de l’Associació de Víctimes del  Metro 3 de Juliol.

Pots veure un clip de l'espectacle al següent enllaç:  http://www.youtube.com/watch?v=kARjPh2KAt4





lunes, 2 de abril de 2012

Concentración Nº 65 03/04/2012 Manifiesto

La Asociación de Víctimas del Metro del 3 de Julio del 2006, se concentrará el próximo día 3, como todos los meses, en la Plaza de la Virgen, a las 19.00 horas, para seguir denunciando que tras el mayor accidente de metro ocurrido en España, en el que hubo 43 muertos y 47 heridos, NADIE haya asumido su responsabilidad. Y más antes las últimas noticias que has salido a la luz.


A mediados de Julio del 2011, Francisco Camps dimitió de su cargo como President de la Generalitat, ocupando su lugar Alberto Fabra, quien ya desde sus primeras declaraciones, quiso marcar distancias con su antecesor apelando al consenso, y comprometiéndose a mantener una política de diálogo. También insistió en que potenciaría la transparencia y facilitaría el acceso a la información.
Con estas declaraciones, se ganó la confianza de muchos ciudadanos, y ahora, transcurridos 8 meses desde su toma de posesión como President de la Generalitat, le pedimos que demuestre con actos su intención de cambiar la imagen de la Comunidad Valenciana, y actúe ante los presuntos delitos cometidos por Marisa Gracia.

Unas semanas antes de su elección como sucesor de Francisco Camps, el periódico “Levante”, destapó la noticia que la directora gerente de FGV, había ocultado durante 5 años, un Informe que revelaba que FGV incumplía la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Marisa Gracia no tuvo más remedio que entregar el Informe ante el requerimiento de la Inspección de Trabajo, y apuró todo lo que pudo el plazo de entrega, pasado el 3 de Julio de 2011, prescribiendo así el plazo para poder presentar una Querella contra FGV por incumplir la Ley de Prevención de Riesgos Laborales que pudiera relacionar el que no se investiguen todos los accidentes ocurridos, con el descarrilamiento del 3 de Julio del 2006.
Ante esta ocultación de pruebas, Alberto Fabra no hizo nada.

Entrando ya el 2012, el Jefe de Seguridad de FGV, denunció a Marisa Gracia por “hackear” su ordenador para falsificar un Informe, y así favorecer a varias empresas de seguridad. El Jefe de Seguridad tenía en su poder el Informe original que probaba que se habían modificado las valoraciones de dos empresas, para que pudieran se merecedoras de la adjudicación de los contratos.
Ante esta falsificación de documentos, Alberto Fabra no hizo nada.

A final de Febrero, el periódico “El Mundo”, publica la noticia que Marisa Gracia contrató a una empresa para el adoctrinamiento de los técnicos y directivos que debían comparecer en la Comisión de las Cortes Valencianas. Siendo lo más importante defender sin fisuras, que el siniestro fue un accidente, y que todos los miembros de Ferrocarrils digan exactamente lo mismo.
Ante esta manipulación de la Investigación del mayor accidente de metro ocurrido en España, con 43 muertos y 47 heridos, Alberto Fabra no ha hecho nada.

Sr. Fabra, ya es hora que cambie las palabras por hechos, y ponga transparencia en su gestión y en la de FGV.

Pincha sobre la imagen web 0responsables