Fa sis anys va tenir lloc a València el major accident de metro ocorregut a l’estat espanyol. Una col·lisió brutal va ocasionar la mort de 43 persones i que 47 resultaren ferides. Hui els membres de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol (AVM3J) continuen exigint respostes, però també que es depuren responsabilitats.

Els membres de l’associació es reuneixen el dia 3 de cada mes a la Plaça de la Mare de Déu. Foto: AVM3J.

El 3 de juliol de 2006, un tren de la Línia 1 de Metrovalencia va passar per la corba d’entrada a l’estació de Jesús a 80 kilòmetres per hora, el doble de la velocitat permesa, i va descarrilar. Els vidres de les finestres del vagó es desprengueren, deixant els passatgers sense cap protecció. 43 persones perderen la vida i altres 47 resultaren ferides. La majoria de les víctimes eren de Torrent.
11 dies després de l’accident, el 14 de juliol del 2006, es va aprovar en Les Corts Valencianes la creació d’una Comissió Parlamentaria per tal d’investigar el cas. En sis dies resolgueren que “l’excés de velocitat” havia estat l’única causa d’un accident “inevitable i imprevisible” on el responsable havia estat el conductor del comboi, mort també a causa del xoc. El cas es va arxivar i no va arribar a celebrar-se cap judici.
Però les peces d’aquest fatídic trencaclosques no casaven, rememora la secretaria de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol (AVM3J), Rosa Garrote. Quedaven massa preguntes en l’aire, i la investigació del cas no els havia semblat “objectiva”.
Després del xoc, recorda Rosa, el vagó accidentat es va portar a les cotxeres de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), fet que va motivar les queixes dels familiars. Ells i elles no entenien perquè una prova estava essent custodiada per l’empresa a la qual s’anava a investigar. Descobriren, també, que no apareixia el llibre d’avaries. Cap de les tres còpies. Aquest document, on s’anoten les incidències, hauria d’haver estat al vagó. Però no hi era. A més durant la investigació, assegura la portaveu, es rebutjaren moltes compareixences i molts documents “imprescindibles” per aclarir les causes de l’accident.
En febrer d’aquest any les sospites dels membres de l’associació es cosificaren en un informe. El document desvelava que “des de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana s’havia contractat a una empresa per alliçonar els tècnics que compareixerien en la Comissió Parlamentària”. L’objectiu que perseguia l’empresa era, segons Rosa, que defensaren la veritat oficial, és a dir, que la tragèdia del metro havia estat “un accident”.
Davant aquests fets, l’AVM3J va iniciar una campanya de recollida de signatures per Internet, demanant al president de la Generalitat, que obrira una investigació objectiva i que es depuraren responsabilitats. Cap de les dues exigències foren ateses.
Canviar el nom de l’estació de Jesús pel de Joaquín Sorolla, al 2010, no va fer més que evidenciar, assegura Rosa, que han volgut esborrar l’accident de la memòria col·lectiva. Ella lamenta que porten tants anys “negant-nos respostes, acusant-nos d’estar polititzats, en quant que en l’associació hi ha gent de totes les ideologies”. No obstant assevera que no descansaran fins que obtinguen respostes. Sap que ningú els tornarà als seus, però també que “no podem permetre que torne a passar”.


	S’haguera pogut evitar l’accident? Els membres de l’associació opinen que si. Des de 1994 les línies de Metro 3 i 5 de València disposen d’una balisa de frenada automàtica, la línia 1 no. “Algú va pensar que no era necessari incorporar aquesta mesura de seguretat en la línia 1. Si s’haguera canviat la balisa per una igual a les de les línies 3 i 5, l’accident s’hauria pogut evitar”. És per això que els advocats de les famílies de les víctimes intenten reobrir una altra via d’investigació. Pretenen demostrar què “aquest accident no va ser degut a una única causa sinó a l’acumulació de factors, i que hi ha responsables impunes al darrere”. Per tal de visibilitzar les seues exigències, els membres de l’AVM3J es reuneixen cada dia 3 a la plaça de la Mare de Déu de València. Hui, per commemorar l’ aniversari de l’accident, ho faran de nou a les 19:30h acompanyats de Román de la Calle, Laura Ballester, Pau Alabajos, Mar Jimenez, Juan Pinillos, Alfons Cervera, Recámara i Joanfra Rosalén, entre d’altres.

L’AV3J i la Fundació Valencianista i Demòcrata va organitzar aquest flashmob a la línia 1 del Metro de València per convocar els actes de l’aniversari de l’accident.