SEMPRE ESTARÁS EN MÍ.
Ja han passat 24 messos
Des de que t’en anares sense acomiadar-te,
Dos anys sense els teus abraços, els teus bessos,
Volguda mare meua, mai podré oblidar-te.
Sense el teu permanente somriure
Sempre estaves al meu costat,
Teníes inmenses ganes de viure
Però sense explicació s’han esfumat.
MIlers de records nomes me queden
Plasmats en videos i fotografíes,
Imatje i veus que al cap van i venen
Innumerables vegades tots els dies.
El que em sap molt mes greu
Es que estabes sana, i al final
Has anat a reunir-te en Dèu
Molt abans del que sería normal.
No vull entrar en temes de política,
Els altres protagonistas d’aquesta trista història
Hui m’estalviaré la meua ràbia i crítica
Per tal de respectar la teua memória.
Pèro el mínim que se li pot demanar
A qualsevol servei públic de transport
Es que un accident greu no torne a passar
Que no ocurrisca cap altra mort.
El día de la teua despedida
A l’esglèsia anaren milers d’amics,
De lo meravellosa persona que fores en vida
Ells vanen ser els millors testics.
Intentaré asimilar els colps consecutius
Que’m dona aquesta complicada vida
Moltes voltes sense explicación ni motius
Te troves en l’anima trencada i endolorida.
Quan es faça major el meu xiquet
Supose que em farà menys mal el pit
I podré dir-li al teu volgut net
Totes estes paraules cada nit:
Al cel tenim una nova estrel.la
Que nos protegéis amb la seua llum,
És la més brillant, la més gran i més bella,
Perquè eixa estrella, volguda Miracle, ets tú! De Mila para su madre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario