lunes, 9 de julio de 2012

ACCIDENT METRO: SIS ANYS DESPRÉS Texto Alfons Cervera 03/07/2012

ACCIDENT METRO: SIS ANYS DESPRÉS

Han passat sis anys i no ens hem mogut del lloc. Nosaltres continuem ací, a ocupant la plaça tots els dies tres de cada mes. I el president de la Generalitat continua també ací al costat, com si per a ell tampoc hagueren passat sis anys des que un evitable accident de Metro va acabar amb les vides de quaranta-tres persones i va deixar ferides a altres quaranta-set.

El president ja no és el mateix. Al d'abans li deien Francisco Camps i va haver de deixar el càrrec perquè la innocència o la culpabilitat d'un delinqüent (o almenys, d’un presumpte delinqüent) no la dicten només els jutges (i menys encara els jutges amics d'eixos presumptes delinqüents) sinó també la gent del carrer. Ara al president li diuen Alberto Fabra i ocupa el despatx del carrer Cavallers que li va deixar en herència el seu antecessor. Els seus noms no són els mateixos però crec que els dos tenen moltes coses en comú. Sobretot en tenen una que els ajunta ací esta vesprada de juliol: Camps va tindre sempre les finestres del seu despatx tancades a les nostres paraules de denúncia i d'exigència de justícia. El senyor Fabra no ha heretat de Camps només el seu despatx, ha heretat també una sordesa insultant amb les víctimes i els seus familiars.

Per això continuem en esta plaça des de fa sis anys, per a reclamar justícia, per a cridar ben alt que no ens cansarem encara que en passen cent més, que mentre el cos aguante vindrem ací tots els dies tres de tots els mesos de la nostra vida. La veu no ens la faran callar Fabra ni els seus. El seu cinisme, la seua gran capacitat per a la mentira, el seu menyspreu il•limitat no ens van a callar. Fa uns mesos vam saber que la irrisòria Comissió dedicada a investigar les circumstàncies de l'accident havia intentat alliçonar a testimonis sobre què dir i què no dir el dia de la seua compareixença. Tan lluny com ahir, també coneixíem que el senyor Cotino i algun dels seus funcionaris de partit havien intentat subornar a les famílies d'algunes de les víctimes. Així són ells, així construeixen el seu silenci insultant: amb actuacions que no són actuacions pròpies de polítics responsables sinó d'autèntics professionals de la delinqüència.

Seguim ací després de sis anys i continuem exigint justícia. El dolor i la ràbia d'esta vesprada els compartim amb les persones, els pobles, les cases i les muntanyes que ara mateix estan destrossats pels incendis. I en aquest dolor i aquesta ràbia també trobem un detall desgraciat que ajunta l'accident del Metro i els incendis. Els dos, l'accident i els incendis, es podrien haver evitat si els governants del PP invertiren els diners públics en el bé comú en comptes de gastar-se'ls en fanfàrries que els diverteixen i de pas fan rics a molts d'ells, a les seues famílies i als seus amics.

Sis anys després de l'accident seguim ací, i ací anem a continuar fins que les finestres i les orelles d'Alberto Fabra i el seu govern s'òbriguen a les veus que no deixaran d’exigir justícia encara que passen més anys que en tenia Matusalem.


Gràcies a l'Associació de Víctimes per la seua tenacitat, per la seua admirable manera de recordar a la seua gent, i a tots vosaltres per no faltar ni un sol dia tres de cada mes a esta cita amb la dignitat, amb la generositat, amb el crit inacabable que exigeix justícia amb aquell fet lamentable i la seua memòria.


València, 3 de juliol del 2012

1 comentario:

  1. Estación Jesús

    Una de la tarde
    línea uno
    subterráneo
    salida del trabajo
    fin de la última clase
    rebajas en grandes almacenes
    visita médica
    ocio, proyectos

    estación Jesús
    metro de los humildes
    vagones que traquetean
    acelerados entre curvas
    en el vientre de la ciudad
    no izan velas
    en la América’s cup

    cabalgando a horcajadas
    por empedradas y polvorientas sendas
    rieles, traveseras
    se abre paso la Vida
    ilusión mil deseos

    metro de los humildes
    extra-radio emigrante
    no está en escaparate
    no brilla, no luce
    no hay diseño en sus estaciones
    furgón de cola en prestaciones
    en seguridad

    cuarenta y tres crucificados
    mayoría mujeres
    en estación Jesús
    un latigazo a ochenta km por hora
    inicia espiral sin tiempo ni espacio
    la muerte
    pasajera sin viaje
    desvía el rumbo
    inaugura trayecto infinito

    Misterio
    muerte y Resurrección
    en estación Jesús

    Luz perenne
    velas y flores
    donde oscuridad subterránea
    esperan
    al Blanco Peregrino

    estación Jesús
    vía crucis, dolor
    no es final de trayecto
    en espiral
    de Amor





    Rosas Blancas

    Ya eternas.

    Blancas
    Rosas
    Silencio transparente
    Círculo Infinito
    Estación Luz

    Rosas
    Blanco círculo
    Todos los colores incluidos
    Todo el dolor
    Y la Oración
    Todos
    Nosotros
    En manos
    De Aquel que viene
    En nombre del Amor

    Aurora
    Florecer
    De rocíos matutinos
    Aroma Perenne
    De pétalos estrellados
    blancos
    Blanco Infinito


    Silencio Blanco
    Presencia
    En nuestro presente
    Memoria
    al caminar
    Cuarenta y tres acordes
    Armonía
    en Sinfonía Universal.

    a las víctimas y familiares
    accidente Metro
    julio 2006 Valencia

    Con afecto y solidaridad

    autora: Concepción Merí Cucart

    ResponderEliminar